L’ermita se situa a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la riera de Garrumbert, al terme de Porqueres. Aquesta és d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular. A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols. Sobre la porta s’hi troba una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt de dintell monolític. A l’absis i al mur de migdia es troben dues finestres de les mateixes característiques que la de la façana principal. El primitiu campanar d’espadanya amb dues obertures, es va transformar en reformes posteriors en un campanar quadrangular. El campanar té un teulat d’un vessant sostingut sobre dos pilars. Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen filades molt regulars. L’interior de la nau té una coberta de volta de canó lleugerament apuntada. L’absis és semicircular amb un arc en degradació.

Alguns historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant, malgrat que les restes que es conserven pertanyen a l’època romànica. Els documents citen una església a Merlant  a l’any 979 quan fou cedida pel comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’any 1097 apareix com a “Sancti Quirici et Sancti luliani de Meritania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser saquejada i entre d’altres béns desapareixeren una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes.
 

Bibliografia

D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005

D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.