L’església és d’una sola nau rectangular amb volta lleugerament apuntada, que es presenta amb un cos adossat a la banda de llevant, la sagristia, i una capella a la de ponent. Aquestes van ser edificades posteriorment. La seva capçalera és rectangular i en la façana hi sobresurt la portalada, d’arc de mig punt de dovelles de calcària grisa, i un ull de bou. El campanar és d’espadanya i té coberta volada a dos vessants, compta amb tres obertures. A la capçalera s’hi troba una finestra d’arc de mig punt i un rellotge de sol.

L’església és citada per primera vegada al 1019 quan la comtessa Ermessenda restitueix un conjunt d’esglésies i jurisdiccions al bisbe de Girona. Ens apareix com a “Sancti Martini de Rivoluti”. Sembla però que la primogènita església podria ser la derruïda capella de Sant Martí Boscós, que es troba a les proximitats de Can Janic i que l’actual és fruit de les construccions a cavall del segle XII-XIII i posteriors.
 

Bibliografia

D. A. El patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Banyoles. 2005

D. A. Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany, V. Enciclopèdia Catalana, 1991.