L’Estanyol intermitent de la platja d'Espolla (Clot d'Espolla) és un paratge realment curiós que gran part del temps està sec, formant un prat humit, i de tant en tant segons les pluges s’omple d’aigua subterrània, formant un estany. Les aigües subterrànies que alimenten aquest estanyol formen part del mateix sistema lacustre de Banyoles, i la intermitència és deguda a la major altitud, de 50 m. respecte a l'Estany.

Diuen els experts que l'aigua desapareguda a l'Alta Garrotxa nodreix l'Estany de Banyoles. Però que en moments de molta afluència d'aigua aquesta busca altres camins de sortida, els quals posen en funcionament un complex sistema hídric que actua com a sobreixidor. És quan al pla de Martís, al pla de Melianta, al pla d'Espolla, al pla d'Usall i a la Bruguera - diferents parts d'una extensa planada d'uns vint quilòmetres quadrats situada entre 40 i 70 metres mes enlaire - comença a brollar aigua. De fet es tracta d’una zona de surgències que inunda uns prats que queden aplatjats (coberts per una capa poc profunda d’aigua), i unes zones enfonsades degut per l’extracció de pedra (travertí). També hi van a desembocar petits recs que desguassen l’aigua dels bullidors i surgències del Pla d’Usall. L'aigua brolla a la superfície per diferents surgències situades en el mateix estanyol (clot, pou, sortidor de Sorra i deu dels Joncs) o prop d'aquest (sortidors d'en Torra, l'Orella, deu de Quel Simó, pou Rodó, deu del Freixe, deu de Can Jepet, Ull de Porc, del del Canyer i la Crivillosa). L’emplenament complert de l’estanyol pot assolirse en  menys de 12 hores i s’ha calculat un cabal surgent màxim de 4 m3/s i una taxa de renovació de l’aigua de fins a 15 vegades al dia.

La titularitat d'aquest espai és compartida entre Fontcoberta i Porqueres, ja que el límit entre els dos municipis és justament al mig de l'estany. Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del Pla fins als Saltants de Martís (Esponellà), no menys espectaculars.

En aquest estanyol hi viu una espècie de crustaci molt poc corrent: el Triops cancriformis. Aquests crustacis són d’una família (els notostracis) adaptada als ambients d’aigües temporànies (que s’assequen i s’inunden), i la seva forma actual és molt semblant a la de triops fòssils trobats fa milions d’anys, pel que es consideren gairebé uns fòssils vivents. La seva morfologia no ha variat gairebé en tots aquests anys. La presència dels triops a l’estanyol es factible per la manca de depredadors, especialment peixos, fet que també afavoreix diferents espècies d’amfibis que també utilitzen l’estanyol.

Les dades de l’estanyol
Longitud: 367 m.
Amplada: 145 m., amb una amplada mitjana de 87 m
Volum: 41.626 m3
Superfície: 33.190 m2
Perímetre: 950 m.
Fondària: 4,95 m. en el punt mes profund, tot i que varia segons la quantitat d'aigua emmagatzemada i el flux de surgència